Per introduir-nos en el concepte bàsic de la teoria d’ Intel·ligència Emocional (I.E.) de D. Goleman, ens ha semblat important parlar, abans, de Quocient Intel·lectual (Q.I.) i com passem a parlar de I.E.
Es diu que Q.I. és una dada genètica que no pot ser modificada per l’experiència vital i que el destí de les nostres vides està determinat per aquesta. Fins ara, s’ha sobrevalorat aquest aspectes, purament racionals, per això s’ha de reflexionar també en l’influència dels sentiments, d’aquesta manera podem dir que les nostres accions depenen tan dels nostres sentiments com dels nostres pensaments i, que en aquells moments en que ens deixem portar per les emocions la nostra intel·ligència es pot veure desbordada.
Segons la tesis de Goleman, l' explicació de que gent amb grans capacitats intel·lectuals fracasi en la seva vida radica, amb bastant freqüència, en la mancança d’habilitats que ell denomina Intel·ligència Emocional, entre les que destaca l’autocontrol, l’entusiasme, la perseverança i la capacitat de motivació d’un mateix. Per tan, el seu objectiu és arribar a donar un significat i una manera de relacionar la intel·ligència amb les emocions, de manera que cada individu pugui prendre les regnes dels seus impulsos emocionals. Aquests són els que ens porten a actuar i predisposa el cos a donar un tipus de resposta diferent.
Per això el Q.I. no és l’únic que s’ha de tenir en compte per al bon funcionament en la vida (en realitat aporta tan sols el 20% dels factors determinants de l’èxit) , si no que s’ha d’harmonitzar tan la intel·ligència racional com la intel·ligència emocional.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina